Portafolis

Com que ara estic en el portafolis i no volia que el blog es quedara "abandonat" (perquè ara venen els exàmens i tampoc hi podré anar al dia com m'agradarie...) enganxe aquí la reflexió que he estret sobre la realització del portafolis:

         Un portafolis tal i com l'entenem tradicionalment és un material on guardem el treball que feiem a clase. Aquesta era la definició que jo li donava a aquesta paraula i tampoc anava tan mal encaminada però és prou diferent. Un portafolis digital, aquí on sou ara, és un lloc on, si, en certa manera anar guardant tot el que vas fent. Aquí mostres a la resta del món des del teu perfil o descripció fins a vídeos, documents, etc. En certa manera pot ser com un blog, no? A més, a la meva forma de veure, i pel que m'han comentat gent sobre aquest, és una eina per a avaluar. Una eina per a avaluar relacionada amb les TIC més o menys. Una forma d'avaluació en diversos sentits: nosaltres mateixos ens avaluem i també o poden fer els nostres professors. Quina cosa més rara, no? I com diria la meva àvia: "Això de veritat funciona?". Doncs si, crec que si, almenys pel que respecta a mi. Mentre anava escribint el que he avançat, el que he aprés, el que pensava i pense sobre les diferents eines virtuals que he conegut i he treballat, jo mateixa m'he anat adonant de la meua evolució, del meu desenvolupament i dels meus avanços pel que fa a les TIC. 

Què més puc dir? Clar que m'ha costat "pillar" com anava tot açò, i ara encara sé que hi ha coses que he passat per alt i que necessite rectificar o aprendre però, quina millor manera de millorar que de la mateixa forma que he començat amb el portafolis més que practicant, provant? El que tinc clar és que el que he aprés no ho vaig a oblidar i, pel contrari, vaig a millorar-lo ja que ho he aprés així, provant, investigant i preocupant-me jo mateixa per aconseguir dur-ho endavant i tenir un portafolis "digne".

Raquel Corbatón

De blogs...

Una nova reflexió a la qual he arribat després de pegar una ullada enrere i que he posat en el meu portafolis... Tot canvia! :)

Fins que no vaig començar l'assignatura mai m'havia plantejat crear un blog. Sí, havia sentit parlar alguna vegada d’ells però de passada i realment, ara me’n adone, hi tenia un concepte equivocat sobre ells. Pensava que un blog era únicament on, alguna gent, escrivia el que anava pensant, el que li anava passant cada dia, com un diari personal en definitiva però que ho podia veure tot el món (he de dir que en realitat no sabia si ho podia veure tot el món o sols els que volguera l’autor). A mi, que em costa (o em costava) transmetre les coses, el que pensava, quina il·lusió em podia fer crear un blog? Cap, eixa és la resposta.

També he de dir que durant les pràctiques d’aquest any, poc abans de començar l’assignatura, vaig sentir parlar d’algun blog escolar. Més concretament vaig sentir parlar del de l’escola de Vilafranca y alguns y algunes mestres d’aquesta. Hi ha una mestra, a més, que hi va guanyar el premi espiral d’edublogs i que, a través del seu blog, m’ha arribat a ensenyar molt.

Ara no considero un blog com una espècie de diari en el més estricte dels sentits. Si que hi pot ser un diari però considerant-lo com un lloc on es van transmetent als demés els teus avanços, tot el que vas aconseguint, i idees pròpies que, d’aquesta forma, a més de valdre per a ajudar-nos a nosaltres mateixos a resoldre problemes també hi podran ajudar a altres persones.

Per a mi  un blog ha passat a ser una eina, una eina amb la qual hi puc tant transmetre als altres el que m’ha pogut ajudar a mi com buscar-hi ajuda o noves idees. 

A banda, i pegant la mirada al blog un altra volta, també he anat posant comentaris sobre les coses que m'anaven passant, sobre reflexions que jo mateixa anava fent però que no eren demanades en classe i pense, com a conclusió d'aquest text, que això pot ser siga el que m'ha fet que aniguera donant petits passos endavant, que aniguera descobrint i, a la vegada, anar ordenant les idees que anava tenint.

Spot sobre el uso de las nuevas tecnologías

GOOGLE APPS

En un principio plantearnos crear un spot nos parecía un trabajo muy complicado debido a que nunca se nos había planteado anteriormente. Además, tampoco conocíamos muy bien aquello que teníamos que promocionar, es decir, las aplicaciones de google. Por todo esto, a la hora de proponer ideas ninguna nos acababa de gustar y teníamos que seguir buscando aquella que nos pareciera correcta. Pero poco a poco, y aunque nos ha costado, hemos conseguido hacer un spot para promocionar Google Apps. Gracias a esto hemos podido comprobar la dificultad que supone hacer un spot para promocionar algo y el trabajo que conlleva, así como la dificultad de ponerse en el lugar de los demás para saber cómo promocionar el producto.

Hemos conseguido, además, comprender mejor tanto las aplicaciones de Google Apps como el Unlead video como el movie maker, ya que a la hora de hacer el video también tuvimos que descubrir y trabajar con estos programas . Consideramos que son programas que la gente debería conocer más ya que pueden llegar a ser de gran utilidad en el día a día.

Aunque en un primer momento trabajar con las aplicaciones de google puede parecer muy complicado, una vez las conoces y sabes trabajar con ellas, pueden ser de gran ayuda para gente que este lejos o que no pueda contactar fácilmente. Como es el caso de google docs, que te permite trabajar conjuntamente desde diferentes lugares y con el que, por tanto, puedes hacer trabajos o cualquier otro tipo de documentos con más gente y sin tener por qué compartir el mismo espacio.

Uno de los pasos más fáciles del trabajo ha sido subir el video al youtube, ya que sólo había que crear la cuenta y subir el video, lo cual no nos ha resultado muy complicado.

Por último, en cuanto a la entrada al blog, tampoco ha sido difícil ya que poner los videos desde el youtube es bastante fácil y rápido, y que además ya habíamos importado un vídeo al blog realizado con anterioridad.

Disculpeu

Disculpeu als que hageu entrat i no hageu pogut posar cap comentari perquè fins ara no m'havia adonat (en realitat fins que no ho han dit a classe ni m'ho havia preguntat i  després, més concretament, m'ho ha dit el profe...) de que en el model que utilitzava per a aquest blog no permetia posar-ne cap.

Una vegada més s'imposa la utilitat enfront a l'estilisme i, evidentment, guanya la utilitat. :)

Anem a per més...

Ara, després d’uns quants dies d’haver iniciat aquest viatge per les noves tecnologies, me’n adone de que aquell principi pareix que estiga a anys llum però tan sols fa un parell de mesos. Quant hem canviat en aquest temps? Jo crec que molt però sobretot en la nostra forma de mirar-ho tot. Abans, i jo de les primeres, ho fèiem tot segons ens deien, no ens molestàvem gens en investigar un poc, en fer les coses per nosaltres soles, per descobrir coses noves. Ara som nosaltres, tot i que cal dir que seguim buscant aquesta facilitat, les que anem investigant cóm fer, cóm canviar, cóm mostrar-nos, cóm avançar en aquest món de les noves tecnologies i, sobretot, mirant cap un futur on serem nosaltres les que deurem intentar que els nens i nenes siguin els que investiguin.

Cal que hi seguim investigant? Que seguim avançant? Per suposat la resposta la coneixem ja tots, sí. El que crec que més m’ha costat, i crec que no sols a mi, és a avançar sense por a equivocar-se, avançar per el gust de descobrir i no només pel fet d’aprovar, de no aprovar o de quedar bé amb algú, de superar a un altra companya o company, etc. Devem pensar que en un futur no tan llunyà les que estarem a l’altra banda serem nosaltres, i per tant nosaltres serem les que devem canviar la nostra forma de pensar.