Disculpeu

Disculpeu als que hageu entrat i no hageu pogut posar cap comentari perquè fins ara no m'havia adonat (en realitat fins que no ho han dit a classe ni m'ho havia preguntat i  després, més concretament, m'ho ha dit el profe...) de que en el model que utilitzava per a aquest blog no permetia posar-ne cap.

Una vegada més s'imposa la utilitat enfront a l'estilisme i, evidentment, guanya la utilitat. :)

Anem a per més...

Ara, després d’uns quants dies d’haver iniciat aquest viatge per les noves tecnologies, me’n adone de que aquell principi pareix que estiga a anys llum però tan sols fa un parell de mesos. Quant hem canviat en aquest temps? Jo crec que molt però sobretot en la nostra forma de mirar-ho tot. Abans, i jo de les primeres, ho fèiem tot segons ens deien, no ens molestàvem gens en investigar un poc, en fer les coses per nosaltres soles, per descobrir coses noves. Ara som nosaltres, tot i que cal dir que seguim buscant aquesta facilitat, les que anem investigant cóm fer, cóm canviar, cóm mostrar-nos, cóm avançar en aquest món de les noves tecnologies i, sobretot, mirant cap un futur on serem nosaltres les que deurem intentar que els nens i nenes siguin els que investiguin.

Cal que hi seguim investigant? Que seguim avançant? Per suposat la resposta la coneixem ja tots, sí. El que crec que més m’ha costat, i crec que no sols a mi, és a avançar sense por a equivocar-se, avançar per el gust de descobrir i no només pel fet d’aprovar, de no aprovar o de quedar bé amb algú, de superar a un altra companya o company, etc. Devem pensar que en un futur no tan llunyà les que estarem a l’altra banda serem nosaltres, i per tant nosaltres serem les que devem canviar la nostra forma de pensar. 

PROGRAMA DE RADIO: "UNA ESCUELA DE TODOS"

Mi primera transmisión en Spreaker



Este trabajo consistía en crear una radio web en grupos de cuatro personas, dónde cada componente del grupo tenía un rol. Mis compañeras han sido: Beatriz Amela Llobet (productora), Eva Gabado Lorenzo (locutora) y Berta Pastor Serret (locutora). Mi rol en este proyecto ha sido el de técnica de sonido.

En primer lugar, decidimos empezar por realizar el proyecto, basándolo en las fiestas más importantes que se trabajan en la escuela Nuestra Señora de la Consolación de Vinaroz.

Las fiestas que tratamos son:
- EL DÍA DEL PILAR.
- HALLOWEEN.
- NAVIDAD.
- CARNAVAL.
- SAN ANTONIO.
- EL DÍA DEL PADRE.
- PASCUA.
- EL DÍA DE LA MADRE.
- EL VERANO.

Este proyecto lo estructuramos realizando tres actividades por día en el aula: una manualidad, una canción y una actividad relacionada con las TIC. Añadiendo una introducción, objetivos, metodología, explicación de actividades, evaluación y bibliografía del proyecto. Una vez finalizado este paso, continuamos con la creación de la página web de radio, dónde añadimos todos los puntos del proyecto y además, el guión del primer programa de radio, la escaleta y el mismo programa.

Este programa habla de que tipo de radio web hemos creado y explica las actividades que realizaron los alumnos de 5-6 años del colegio, para el día del padre.

Son los propios niños los que nos cuentan todas las actividades que han realizado para la fecha indicada. De este modos son ellos mismos los que la construyen y, por tanto, los protagonistas. De esta forma, les introducimos en las en las TIC, y logramos que se interesen por éstas y las conozcan. Gracias a esto, poco a poco adquieren una aprendizaje útil sobre la utilización de nuevas tecnologías.

Las TIC son una herramienta que podemos utilizar como bases o complementos dentro de un proyecto o un trabajo. En este caso, une el contexto escolar con el contexto social del niño ya que él no es indiferente a las radios que existen y que escucha y, a partir de esta, podrá sentirse identificado.

En un principio no sabíamos cómo se usaba el programa “spreaker” pero “jugando” con él y haciendo pruebas, saber utilizarlo aunque no en todas sus posibilidades.

Pensamos que ha sido un trabajo bastante difícil ya que le hemos dedicado muchas horas; pero una vez hemos aprendido a utilizar los programas, ha sido divertido y enriquecedor.

Hasta la próxima,
Raquel.

"El meu món"

Com resumir la teva vida en 10 fotos? Encara ara, no sabria dir molt bé si ho he aconseguit o encara ho canviaria. Segurament la resposta seria que canviaria el treball fet... Però tot i així crec que el realment important no era contar la teva vida en 5, en 10 o en 100 fotografies sinó investigar i aprendre a utilitzar el Flickr i, sobretot, adonar-te'n de les possibilitats que ens mostra.

Si, les fotografies que he posat en el meu àlbum són sobre aspectes molt importants de la meva vida, però no els únics. Hi falta molta gent, molts llocs, moltes dates importats... Un dels nostres objectius, però, és sintetitzar, no? O bé saber distingir i ser un poc creatives.

Al començament del meu treball vaig pensar molt sobre fer-lo sobre la UJI, ja que menys dormir passe la resta d'hores del dia aquí, però a l'hora no acabava d'englobar la meva vida. És, crec, igual que en els nens i nenes: l'escola és molt important en la seva vida, però no és deuen tancar en aquesta ni al món que els envolta. Aquí és, una vegada hem vaig adonar, on vaig començar a recapacitar sobre les fotos, l'educació, les TIC i les possibilitats que ens obrin.

Tenint en compte lo difícil i el compte que deus tindre en quant a fotografies de nens i nenes, aquest programa obri un gran recurs, junt amb el blog, per a l'ensenyament i l'aprenentatge, a més de per a relacionar-nos i informar a altres docents i xiquets sobre el que fem a l'escola. De la mateixa manera podem veure el treball d'altres escoles. És una manera en la qual els nens, a més, poden veure (ja que llegir en aquestes edats es de vegades imposible) el que fan altres nens i comunicar-se amb ells. En poques paraules, obrir-se a la resta del món.

Tanmanteix els pares poden seguir el que fan els nens i nenes a més de amb text, amb fotografies que sempre pareix que siga més animat.

En conclusió el flickr és una eina innovadora per a les escoles i que, complementant el blog, ens dona com a resultat un recurs que pot arribar a funcionar molt bé tant en l'ensenyament i l'aprenentatge com en la relació entre escola i pares.

Tornem a l'escola?

Ui, encara que ha sigut curt, he pogut tornar a l'escola, tornar a la classe on durant un mes he passat una experièncie inoblidable i que m'ha fet crèixer molt, com a futura mestra i també com a persona. Durant la poca estona que he anat he pogut veure els nens i nenes, alguns mestres i fins i tot parlar de les noves tecnologies! Hem estat comentant el tema dels blogs en educació, de l'interés que han despertat en alguns mestres aquesta forma tan diferent de treballar i de tots els recursos, experiències, informació i possibilitats que se'n poden extraurer.

El que fa un temps anomenaven "temps futurs" o dèien que passaria "més endavant" esta passant ara mateixa amics i ja és hora de que ens adonem i de que canviem la nostra forma de pensar i d'actuar. No creieu?

L20-2011

LES TIC EN EL CURRÍCULUM D'EDUCACIÓ INFANTIL

No cal que torni a repetir per què crec que és important la utilització i l’ensenyament de les TIC als nens i nenes ja que això ja ho vaig intentar explicar el millor possible a l’anterior entrada. Ara, el que vaig a intentar (dic intentar perquè al ser un tema nou per a mi no sé si sabré expressar-me d’una manera correcta) és transmetre les idees més importants que he trobat en els currículums de primer i segon cicle d’infantil pel que fa a les noves tecnologies.

La primera idea, la més clara i crec que molt important, és l’existència d’un objectiu de cicle a educació infantil que fa referència directa a les TIC: descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions. Aquí apareix com a un contingut a ensenyar, a assolir pels nens.

També crec important apuntar que els nens aprenen, i sobretot en aquestes edats, per motivació, per ser una idea atractiva. És a dir, si la veuen tots els dies, si veuen que aporta coses útils per a ells, si hi parlem bé, si la utilitzen i els agrada, etc. En poques paraules, si els agrada el que veuen, més ganes tindran de veure-ho més. Per això juga un paper molt important la mestra en aquest cas, ha de d’estimular el gust dels nens i nenes per les noves tecnologies de cara al futur en què tanta falta els faran en aquesta societat de la informació.

Per un altra banda cal dir que podem considerar les noves tecnologies com un contingut i com un recurs. Pel que fa a un recurs, mitjançant aquest podem desenvolupar la lectoescriptura dels nens, nous aprenentatges, la psicomotricitat fina, etc. Un fum d’aprenentatges diversos i inacabables.

Un altra idea important és que amb les noves tecnologies podem fomentar l'autonomia personal del nen. Aquesta és una qüestió molt important ja que és un dels objectius principals de l'educació infantil.

Per últim penso que la introducció als nens a aquestes fonts d’informació que es renoven constantment és un pas endavant en la seua formació, en la seva vida, en els seus coneixement i en les seves possibilitats.

#L20-2011

Crear un blog... Una cosa que fa només quatre mesos no m'haguera imaginat que ho podria fer o que, simplement, ho trobaria que pot ser tan aprofitós i interesant en la nostra actual i futura tasca. Trobe que no és una cosa difícil, simplement diferent. Es clar que "quant més sucre, més dolç" però el bàsic crec que tothom ho podem fer i aprofitar.

Al crear aquest blog vaig aprendre a modificar la estructura segons vulguera, a afegir o a llevar gadgets que m'agradaren o que creguera que calien i, en definitiva, a crear una nova eina de treball i una poderosa font d'informació. Una vegada vaig crear el blog, vaig em vaig interessar per veure blogs de companyes i amics
.
L'article l'he llegit després de crear el blog, ja que el vaig crear abans de que mirarem aquesta activitat però l'article si que m'ha deixat clar el que és un blog i les seues posibilitats, entre d'altre coses. A més he trobat moltes pàgines que parlaven sobre els blogs i m'anava informant més.

Després d'aquest primer i important pas de crear un blog, m'he centrat en visitar els d'altres persones, els de professors que comparteixen amb altres professors les seves formes d'ensenyar, les seves idees, recomanacions... Molts han sigut els blogs que he visitat que parlaven d'educació infantil o de primària però també molts altres parlaven de les diferents formes que tenen els mestres d’introduir els nens en les TIC. Totes les formes d’ensenyar són vàlides, però com més informació tinguem sobre totes aquestes, una millor metodologia podrem construir. Ara, amb internet, veiem molt fàcil agafar informació de qualsevol lloc, però on realment he vist bona informació (a part de fiable i que compta amb l’experiència de professionals) i que pot dur a noves idees, és als blogs.

En conclusió pense que els blogs són una eina molt poderosa i que ens pot ajudar tant ara com a estudiant com després com a mestres. Per mitjà dels blogs podem agafar idees de companys, crear-ne de noves i, a la vegada, compartir-les i modificar-les.