L'estiu sense oblidar les TIC

La primera idea que vull tenir clara és que encara que haja acabat el curs no he acabat d'aprendre, mai s'acaba d'aprendre. I, per tant, pense que aquest blog, com a signe podem dir del començament del meu interés o preocupació per l'ensenyament i l'aprenentatge amb les TIC, no deu tancar-se. He tingut prou dies per a pensar després de tots els examens, dies per a veure què hi feia, com volia seguir i de les poques coses que sé una d'elles és la continuació en les TIC.

Per un altra banda aquest estiu treballant a l'escola d'estiu del meu poble no hi podré tocar molt el tema de les TIC (bàsicament per qüestions de recursos...) però el que si que treballarem serà un altre blog. Després de l'experiència que hem tingut amb els blogs i tenint en compte que a l'escola de Vilafranca hi ha diferents blogs de les mestres i un en qüestió que ha sigut premiat amb el premi d'Espiral Edublog, hem decidit que nosaltres no anàvem a ser menys i anàvem a aprofitar aquest recurs al que els nens i nenes, pares i mares, estan tan acostumats. Si, aquí dalt, on no hi ha bones comunicacions, on molta gent no sap que no s'hi pot arribar amb tren (si, m'ho han preguntat una vegada), aquí on per a molta gent pareix que no hi tinga que arribar res, ni la educació, estem més connectats que molts de la ciutat. És un orgull, crec jo, que ens trobem en aquesta situació gràcies a mestres amb ganes d'avançar i de fer que els nens i nenes avancen. És la raò, a la fi, principal.

Bé, després de dir tot això cal dir que el blog està creat però buit... :-) tot i això, amb tres dies que hi portem ja hi podem omplir "fulls i fulls", però poc a poc.

Raquel Corbatón.

P.D: la direcció... :-) http://escolaestiuvilafranca.blogspot.com/

Portafolis

Com que ara estic en el portafolis i no volia que el blog es quedara "abandonat" (perquè ara venen els exàmens i tampoc hi podré anar al dia com m'agradarie...) enganxe aquí la reflexió que he estret sobre la realització del portafolis:

         Un portafolis tal i com l'entenem tradicionalment és un material on guardem el treball que feiem a clase. Aquesta era la definició que jo li donava a aquesta paraula i tampoc anava tan mal encaminada però és prou diferent. Un portafolis digital, aquí on sou ara, és un lloc on, si, en certa manera anar guardant tot el que vas fent. Aquí mostres a la resta del món des del teu perfil o descripció fins a vídeos, documents, etc. En certa manera pot ser com un blog, no? A més, a la meva forma de veure, i pel que m'han comentat gent sobre aquest, és una eina per a avaluar. Una eina per a avaluar relacionada amb les TIC més o menys. Una forma d'avaluació en diversos sentits: nosaltres mateixos ens avaluem i també o poden fer els nostres professors. Quina cosa més rara, no? I com diria la meva àvia: "Això de veritat funciona?". Doncs si, crec que si, almenys pel que respecta a mi. Mentre anava escribint el que he avançat, el que he aprés, el que pensava i pense sobre les diferents eines virtuals que he conegut i he treballat, jo mateixa m'he anat adonant de la meua evolució, del meu desenvolupament i dels meus avanços pel que fa a les TIC. 

Què més puc dir? Clar que m'ha costat "pillar" com anava tot açò, i ara encara sé que hi ha coses que he passat per alt i que necessite rectificar o aprendre però, quina millor manera de millorar que de la mateixa forma que he començat amb el portafolis més que practicant, provant? El que tinc clar és que el que he aprés no ho vaig a oblidar i, pel contrari, vaig a millorar-lo ja que ho he aprés així, provant, investigant i preocupant-me jo mateixa per aconseguir dur-ho endavant i tenir un portafolis "digne".

Raquel Corbatón

De blogs...

Una nova reflexió a la qual he arribat després de pegar una ullada enrere i que he posat en el meu portafolis... Tot canvia! :)

Fins que no vaig començar l'assignatura mai m'havia plantejat crear un blog. Sí, havia sentit parlar alguna vegada d’ells però de passada i realment, ara me’n adone, hi tenia un concepte equivocat sobre ells. Pensava que un blog era únicament on, alguna gent, escrivia el que anava pensant, el que li anava passant cada dia, com un diari personal en definitiva però que ho podia veure tot el món (he de dir que en realitat no sabia si ho podia veure tot el món o sols els que volguera l’autor). A mi, que em costa (o em costava) transmetre les coses, el que pensava, quina il·lusió em podia fer crear un blog? Cap, eixa és la resposta.

També he de dir que durant les pràctiques d’aquest any, poc abans de començar l’assignatura, vaig sentir parlar d’algun blog escolar. Més concretament vaig sentir parlar del de l’escola de Vilafranca y alguns y algunes mestres d’aquesta. Hi ha una mestra, a més, que hi va guanyar el premi espiral d’edublogs i que, a través del seu blog, m’ha arribat a ensenyar molt.

Ara no considero un blog com una espècie de diari en el més estricte dels sentits. Si que hi pot ser un diari però considerant-lo com un lloc on es van transmetent als demés els teus avanços, tot el que vas aconseguint, i idees pròpies que, d’aquesta forma, a més de valdre per a ajudar-nos a nosaltres mateixos a resoldre problemes també hi podran ajudar a altres persones.

Per a mi  un blog ha passat a ser una eina, una eina amb la qual hi puc tant transmetre als altres el que m’ha pogut ajudar a mi com buscar-hi ajuda o noves idees. 

A banda, i pegant la mirada al blog un altra volta, també he anat posant comentaris sobre les coses que m'anaven passant, sobre reflexions que jo mateixa anava fent però que no eren demanades en classe i pense, com a conclusió d'aquest text, que això pot ser siga el que m'ha fet que aniguera donant petits passos endavant, que aniguera descobrint i, a la vegada, anar ordenant les idees que anava tenint.

Spot sobre el uso de las nuevas tecnologías

GOOGLE APPS

En un principio plantearnos crear un spot nos parecía un trabajo muy complicado debido a que nunca se nos había planteado anteriormente. Además, tampoco conocíamos muy bien aquello que teníamos que promocionar, es decir, las aplicaciones de google. Por todo esto, a la hora de proponer ideas ninguna nos acababa de gustar y teníamos que seguir buscando aquella que nos pareciera correcta. Pero poco a poco, y aunque nos ha costado, hemos conseguido hacer un spot para promocionar Google Apps. Gracias a esto hemos podido comprobar la dificultad que supone hacer un spot para promocionar algo y el trabajo que conlleva, así como la dificultad de ponerse en el lugar de los demás para saber cómo promocionar el producto.

Hemos conseguido, además, comprender mejor tanto las aplicaciones de Google Apps como el Unlead video como el movie maker, ya que a la hora de hacer el video también tuvimos que descubrir y trabajar con estos programas . Consideramos que son programas que la gente debería conocer más ya que pueden llegar a ser de gran utilidad en el día a día.

Aunque en un primer momento trabajar con las aplicaciones de google puede parecer muy complicado, una vez las conoces y sabes trabajar con ellas, pueden ser de gran ayuda para gente que este lejos o que no pueda contactar fácilmente. Como es el caso de google docs, que te permite trabajar conjuntamente desde diferentes lugares y con el que, por tanto, puedes hacer trabajos o cualquier otro tipo de documentos con más gente y sin tener por qué compartir el mismo espacio.

Uno de los pasos más fáciles del trabajo ha sido subir el video al youtube, ya que sólo había que crear la cuenta y subir el video, lo cual no nos ha resultado muy complicado.

Por último, en cuanto a la entrada al blog, tampoco ha sido difícil ya que poner los videos desde el youtube es bastante fácil y rápido, y que además ya habíamos importado un vídeo al blog realizado con anterioridad.

Disculpeu

Disculpeu als que hageu entrat i no hageu pogut posar cap comentari perquè fins ara no m'havia adonat (en realitat fins que no ho han dit a classe ni m'ho havia preguntat i  després, més concretament, m'ho ha dit el profe...) de que en el model que utilitzava per a aquest blog no permetia posar-ne cap.

Una vegada més s'imposa la utilitat enfront a l'estilisme i, evidentment, guanya la utilitat. :)

Anem a per més...

Ara, després d’uns quants dies d’haver iniciat aquest viatge per les noves tecnologies, me’n adone de que aquell principi pareix que estiga a anys llum però tan sols fa un parell de mesos. Quant hem canviat en aquest temps? Jo crec que molt però sobretot en la nostra forma de mirar-ho tot. Abans, i jo de les primeres, ho fèiem tot segons ens deien, no ens molestàvem gens en investigar un poc, en fer les coses per nosaltres soles, per descobrir coses noves. Ara som nosaltres, tot i que cal dir que seguim buscant aquesta facilitat, les que anem investigant cóm fer, cóm canviar, cóm mostrar-nos, cóm avançar en aquest món de les noves tecnologies i, sobretot, mirant cap un futur on serem nosaltres les que deurem intentar que els nens i nenes siguin els que investiguin.

Cal que hi seguim investigant? Que seguim avançant? Per suposat la resposta la coneixem ja tots, sí. El que crec que més m’ha costat, i crec que no sols a mi, és a avançar sense por a equivocar-se, avançar per el gust de descobrir i no només pel fet d’aprovar, de no aprovar o de quedar bé amb algú, de superar a un altra companya o company, etc. Devem pensar que en un futur no tan llunyà les que estarem a l’altra banda serem nosaltres, i per tant nosaltres serem les que devem canviar la nostra forma de pensar. 

PROGRAMA DE RADIO: "UNA ESCUELA DE TODOS"

Mi primera transmisión en Spreaker



Este trabajo consistía en crear una radio web en grupos de cuatro personas, dónde cada componente del grupo tenía un rol. Mis compañeras han sido: Beatriz Amela Llobet (productora), Eva Gabado Lorenzo (locutora) y Berta Pastor Serret (locutora). Mi rol en este proyecto ha sido el de técnica de sonido.

En primer lugar, decidimos empezar por realizar el proyecto, basándolo en las fiestas más importantes que se trabajan en la escuela Nuestra Señora de la Consolación de Vinaroz.

Las fiestas que tratamos son:
- EL DÍA DEL PILAR.
- HALLOWEEN.
- NAVIDAD.
- CARNAVAL.
- SAN ANTONIO.
- EL DÍA DEL PADRE.
- PASCUA.
- EL DÍA DE LA MADRE.
- EL VERANO.

Este proyecto lo estructuramos realizando tres actividades por día en el aula: una manualidad, una canción y una actividad relacionada con las TIC. Añadiendo una introducción, objetivos, metodología, explicación de actividades, evaluación y bibliografía del proyecto. Una vez finalizado este paso, continuamos con la creación de la página web de radio, dónde añadimos todos los puntos del proyecto y además, el guión del primer programa de radio, la escaleta y el mismo programa.

Este programa habla de que tipo de radio web hemos creado y explica las actividades que realizaron los alumnos de 5-6 años del colegio, para el día del padre.

Son los propios niños los que nos cuentan todas las actividades que han realizado para la fecha indicada. De este modos son ellos mismos los que la construyen y, por tanto, los protagonistas. De esta forma, les introducimos en las en las TIC, y logramos que se interesen por éstas y las conozcan. Gracias a esto, poco a poco adquieren una aprendizaje útil sobre la utilización de nuevas tecnologías.

Las TIC son una herramienta que podemos utilizar como bases o complementos dentro de un proyecto o un trabajo. En este caso, une el contexto escolar con el contexto social del niño ya que él no es indiferente a las radios que existen y que escucha y, a partir de esta, podrá sentirse identificado.

En un principio no sabíamos cómo se usaba el programa “spreaker” pero “jugando” con él y haciendo pruebas, saber utilizarlo aunque no en todas sus posibilidades.

Pensamos que ha sido un trabajo bastante difícil ya que le hemos dedicado muchas horas; pero una vez hemos aprendido a utilizar los programas, ha sido divertido y enriquecedor.

Hasta la próxima,
Raquel.

"El meu món"

Com resumir la teva vida en 10 fotos? Encara ara, no sabria dir molt bé si ho he aconseguit o encara ho canviaria. Segurament la resposta seria que canviaria el treball fet... Però tot i així crec que el realment important no era contar la teva vida en 5, en 10 o en 100 fotografies sinó investigar i aprendre a utilitzar el Flickr i, sobretot, adonar-te'n de les possibilitats que ens mostra.

Si, les fotografies que he posat en el meu àlbum són sobre aspectes molt importants de la meva vida, però no els únics. Hi falta molta gent, molts llocs, moltes dates importats... Un dels nostres objectius, però, és sintetitzar, no? O bé saber distingir i ser un poc creatives.

Al començament del meu treball vaig pensar molt sobre fer-lo sobre la UJI, ja que menys dormir passe la resta d'hores del dia aquí, però a l'hora no acabava d'englobar la meva vida. És, crec, igual que en els nens i nenes: l'escola és molt important en la seva vida, però no és deuen tancar en aquesta ni al món que els envolta. Aquí és, una vegada hem vaig adonar, on vaig començar a recapacitar sobre les fotos, l'educació, les TIC i les possibilitats que ens obrin.

Tenint en compte lo difícil i el compte que deus tindre en quant a fotografies de nens i nenes, aquest programa obri un gran recurs, junt amb el blog, per a l'ensenyament i l'aprenentatge, a més de per a relacionar-nos i informar a altres docents i xiquets sobre el que fem a l'escola. De la mateixa manera podem veure el treball d'altres escoles. És una manera en la qual els nens, a més, poden veure (ja que llegir en aquestes edats es de vegades imposible) el que fan altres nens i comunicar-se amb ells. En poques paraules, obrir-se a la resta del món.

Tanmanteix els pares poden seguir el que fan els nens i nenes a més de amb text, amb fotografies que sempre pareix que siga més animat.

En conclusió el flickr és una eina innovadora per a les escoles i que, complementant el blog, ens dona com a resultat un recurs que pot arribar a funcionar molt bé tant en l'ensenyament i l'aprenentatge com en la relació entre escola i pares.

Tornem a l'escola?

Ui, encara que ha sigut curt, he pogut tornar a l'escola, tornar a la classe on durant un mes he passat una experièncie inoblidable i que m'ha fet crèixer molt, com a futura mestra i també com a persona. Durant la poca estona que he anat he pogut veure els nens i nenes, alguns mestres i fins i tot parlar de les noves tecnologies! Hem estat comentant el tema dels blogs en educació, de l'interés que han despertat en alguns mestres aquesta forma tan diferent de treballar i de tots els recursos, experiències, informació i possibilitats que se'n poden extraurer.

El que fa un temps anomenaven "temps futurs" o dèien que passaria "més endavant" esta passant ara mateixa amics i ja és hora de que ens adonem i de que canviem la nostra forma de pensar i d'actuar. No creieu?

L20-2011

LES TIC EN EL CURRÍCULUM D'EDUCACIÓ INFANTIL

No cal que torni a repetir per què crec que és important la utilització i l’ensenyament de les TIC als nens i nenes ja que això ja ho vaig intentar explicar el millor possible a l’anterior entrada. Ara, el que vaig a intentar (dic intentar perquè al ser un tema nou per a mi no sé si sabré expressar-me d’una manera correcta) és transmetre les idees més importants que he trobat en els currículums de primer i segon cicle d’infantil pel que fa a les noves tecnologies.

La primera idea, la més clara i crec que molt important, és l’existència d’un objectiu de cicle a educació infantil que fa referència directa a les TIC: descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions. Aquí apareix com a un contingut a ensenyar, a assolir pels nens.

També crec important apuntar que els nens aprenen, i sobretot en aquestes edats, per motivació, per ser una idea atractiva. És a dir, si la veuen tots els dies, si veuen que aporta coses útils per a ells, si hi parlem bé, si la utilitzen i els agrada, etc. En poques paraules, si els agrada el que veuen, més ganes tindran de veure-ho més. Per això juga un paper molt important la mestra en aquest cas, ha de d’estimular el gust dels nens i nenes per les noves tecnologies de cara al futur en què tanta falta els faran en aquesta societat de la informació.

Per un altra banda cal dir que podem considerar les noves tecnologies com un contingut i com un recurs. Pel que fa a un recurs, mitjançant aquest podem desenvolupar la lectoescriptura dels nens, nous aprenentatges, la psicomotricitat fina, etc. Un fum d’aprenentatges diversos i inacabables.

Un altra idea important és que amb les noves tecnologies podem fomentar l'autonomia personal del nen. Aquesta és una qüestió molt important ja que és un dels objectius principals de l'educació infantil.

Per últim penso que la introducció als nens a aquestes fonts d’informació que es renoven constantment és un pas endavant en la seua formació, en la seva vida, en els seus coneixement i en les seves possibilitats.

#L20-2011

Crear un blog... Una cosa que fa només quatre mesos no m'haguera imaginat que ho podria fer o que, simplement, ho trobaria que pot ser tan aprofitós i interesant en la nostra actual i futura tasca. Trobe que no és una cosa difícil, simplement diferent. Es clar que "quant més sucre, més dolç" però el bàsic crec que tothom ho podem fer i aprofitar.

Al crear aquest blog vaig aprendre a modificar la estructura segons vulguera, a afegir o a llevar gadgets que m'agradaren o que creguera que calien i, en definitiva, a crear una nova eina de treball i una poderosa font d'informació. Una vegada vaig crear el blog, vaig em vaig interessar per veure blogs de companyes i amics
.
L'article l'he llegit després de crear el blog, ja que el vaig crear abans de que mirarem aquesta activitat però l'article si que m'ha deixat clar el que és un blog i les seues posibilitats, entre d'altre coses. A més he trobat moltes pàgines que parlaven sobre els blogs i m'anava informant més.

Després d'aquest primer i important pas de crear un blog, m'he centrat en visitar els d'altres persones, els de professors que comparteixen amb altres professors les seves formes d'ensenyar, les seves idees, recomanacions... Molts han sigut els blogs que he visitat que parlaven d'educació infantil o de primària però també molts altres parlaven de les diferents formes que tenen els mestres d’introduir els nens en les TIC. Totes les formes d’ensenyar són vàlides, però com més informació tinguem sobre totes aquestes, una millor metodologia podrem construir. Ara, amb internet, veiem molt fàcil agafar informació de qualsevol lloc, però on realment he vist bona informació (a part de fiable i que compta amb l’experiència de professionals) i que pot dur a noves idees, és als blogs.

En conclusió pense que els blogs són una eina molt poderosa i que ens pot ajudar tant ara com a estudiant com després com a mestres. Per mitjà dels blogs podem agafar idees de companys, crear-ne de noves i, a la vegada, compartir-les i modificar-les.

Tornada a la rutina

Avui més assignatures noves, més percepcions diferents i... més feina? Potser que si, més feina, però així és com ens sentiem a principi del quatrimestre passat, a l'inici del curs passat... Ho veiem tot diferent, difícil, impossible d'assolir... Però què ha passat? Que finalment, millor o pitjor, hem sabut fer coses en les quals ens trobavem perdudes: unitats didàctiques, examens... Aquest quatrimestre serà igual! Costarà més o menys però de tot s'aprén, i per a això estem aquí, per a aprendre, per a aprendre a ensenyar. Quina cosa pot haver-hi més interessant?

Creació del blog: un començament...

Puc dir que aquest és l'inici d'una nova etapa, una etapa en la que m'introduiré dins d'aquest món, tant important en aquesta societat i, que ens pot proporcionar un fum de recursos, ajuda i idees en la nostra futura tasca com a docents i com a estudiants. Espere tant poder ajudar com que puga aprendre de les diverses i múltiples opinions i materials als que puc accedir.

Un abraç a tots i benvinguts!

Raquel Corbatón Martínez